Dossier Copperfield 1: Orson Welles

Dossiers Copperfield
Aquest estiu… els Dossiers Copperfield…
Perquè revisar la feina d’altres mags sempre és bo, constructiu i divertit, siguis mag o no ho siguis, perquè tenim la sort de tenir imatges dels seus shows televisius que són espectacles sencers de màgia, perquè veient aquestes petites joies veureu jocs que ara els realitzen molts mags i us semblen nous, quan en realitat ja els va fer el Copperfield fa molts anys ( i segurament molt més ben desenvolupats i executats…)
Per totes aquestes raons i perquè sí… doncs, aquest estiu és l’Estiu Copperfield al Diari d’un Mag
Se’m va acudir fer aquest dossier, perquè un dia, a les tantes, i quasi per casualitat, quan buscava una altra cosa (això passa a vegades a la vida), vaig descobrir que al google video algú havia penjat els primers programes del Copperfield, sencers, sí, sí!, sencers!, programes que tampoc havia vist, que no sé si s’han arribat a emetre mai aquí, i que podreu veure ara…

Sense més preludis… el primer… bé, el primer va ser l’any 1977 però no he trobat el show sencer… així doncs… el segon…

"The Magic of David Copperfield I – Orson Welles (1978)"
Dossiers Copperfield
Dossiers Copperfield
En aquest espectacle, el convidat d’honor és l’Orson Welles, quin luxe…mireu, mireu…
http://video.google.es/googleplayer.swf?docid=6154070980598233906


D’aquest programa, m’ha fet molta gràcia l’homenatge als musicals que s’acaba quan el DC talla la partenaire per la meitat, cantant, de manera molt divertida.
Mirant-ho, penso el gran valor a nivell d’història de la màgia… que tenen aquestes imatges…
M’ha fet riure molt el mag Carl Ballantine, convidat, que fa màgia còmica… m’ha fet gràcia quan ha dit "ara faré desaparèixer l’audiència… i es posa una vena als ulls…"
El moment Psicosis, ens demostra que una escena màgica pot ser breu i tenir un gran efecte, i ric quan veig la silueta del Hitchcock aparèixer per allà…
Les manipulacions de cartes del D.Copperfield, l’estètica pop que ho envolta tot, el joc de mentalisme de l’Orson Welles, que també és mag…
I al final un número, on en DC, acompanya una cantant, i balla …
Que diferent tot, aquestes coreografies ja no s’estilen i xoquen si només tens la imatge més estàtica i potser menys divertida i a vegades massa transcendent del Copperfield més actual… Aquest últim número i tot el show també, resulta molt fresc…
Però si hi penses, en el fons, ja es podia intuir, en aquests espectacles, com seria el futur d’aquell mag molt jove, amb nom de novel·la de Dickens, ja que es veuen les ganes d’innovar (un show amb clares referències cinematogràfiques, Welles, Hichcock, els musicals…), exigència tècnica i de manipulació… tot quadra a la perfecció…

Aquest vídeo iniciarà el nostre Dossier d’Estiu dedicat al David Copperfield.
La setmana que ve, en posaré un altre, ja sé que els podeu veure tots si us ho proposeu, però deixeu-me ser romàntic, i pensar que us poso el vídeo i que us en faig un comentari, faig un mosaic amb fotos,… el Diari d’un Mag de sempre…

Fins la setmana que ve…
Daniel
www.magia.cat

màgia.cat
www.offmagia.com/facebook

facebook off màgia



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.