Secrets a la TV, al cine, als llibres…

gargots

o… Els secrets no s’expliquen 2

Quin límit hi ha quan s’explica secrets a la televisió? o en un llibre de màgia per nens?, al cine ?
Sí, no m'he tornat boig…
Aquesta pregunta me la faig arrel de dubtes (diguem existencials) que de tant en quan em plantejo … Neures que de tant en quan em passen pel cap…
L'altre dia vaig veure un llibre de màgia per nens que explicava un joc, que jo no hagués inclòs, perquè és utilitzat àmpliament pels professionals (jo mateix).
Al Japó, hi ha hagut un escàndol, quan un conjunt de mags han denunciat una cadena de televisió, ja que en uns informatius van explicar el secret d’uns jocs, arrel d’un cas judicial on estava implicat un mag…
A molts països s'han emès programes que expliquen secrets, fa uns anys va fer furor un programa fet per un mag emmascarat…
La recent estrenada pel·lícula, 'The Prestige' (aquí mal anomenada 'El Truco Final'), explicava bases de l'il·lusionisme.

Després de tot això he arribat a una humil conclusió o més aviat, unes reflexions…
Al meu entendre, el problema és explicar-ho gratuïtament…, ho sigui sense justificació, pel simple plaer d'explicar on està la trampa.
En canvi, si l'explicació d'un joc no és pel simple plaer de tirar-lo per terra, és positiu.
I mai explicar, per respecte per tots, mags i espectadors, en un entorn televisiu, jocs amb molta rellevància. Potser algun principi molt bàsic proper als trencaclosques…
Ja se, és una barrera molt fina i difícil…

Segons els exemples exposats abans:
– The Prestige: L'acció, l'argument de la pel·lícula, justifica que s'expliqui algun joc.
– Programes que desvetllen trucs (i dic trucs perquè ells ho consideren com a trucs i no com a efectes o jocs): Tret d'alguna excepció que caldria estudiar amb lupa, tots son reprovables, no son justificats i simplement alimenten el 'morbo', només produeixen decepció en l’espectador, en el mag… i no son respectuosos amb la professió, no respecten ningú, no son educatius…
– Escàndol Japó: No pot ser que en un informatiu, tot i que la notícia tingui que veure amb aquell joc, s'expliqui com funciona, hi ha mil maneres de parlar de màgia sense explicar el com, jo mateix ho faig cada setmana aquí, i mai explico cap secret, i cada vegada tinc més pràctica en parlar del tema sense desvetllar res. Però clar, jo en tinc pràctica, i m’estimo la màgia, però és possible que una persona no iniciada, no sàpiga com no desvetllar res, sense deixar d’informar.
– Llibres de màgia per nens: He vist vertaderes barbaritats i moltes joies (m'agrada col·leccionar llibres de màgia per nens), també passa amb les capses de màgia, però en general, si es justifica i s'expliquen bé els conceptes bàsics, al ser un mitjà escrit, forma part de la pedagogia i és positiu. Cal recordar com vàrem començar, molts mags hem crescut gràcies a aquests mètodes d’aprenentatge.
Està clar que el mitjà influeix, per dir-ho d'alguna manera: és més greu explicar secrets a TV que en un mitjà escrit, ja que a la televisió no esculls el que t’oferiran en aquell instant, el llibre el llegeixes perquè vols…

Així doncs, proposo que hi hagi assessors-mags en els programes, que ens preguntin als mags, com enfocar conceptualment els temes, perquè, pel simple fet de tractar cada dia amb màgia, sabem, a vegades més encertadament que altres (som humans), però en general, millor, com parlar-ne.

Cal pensar que dir el secret és com explicar el final de la pel·lícula a algú que no l’hagi vist.

Per completar l’escrit d’avui podeu mirar el text que vaig escriure a principi de temporada, de perquè no s’han d’explicar els secrets… Aquí

Fins la setmana que ve.
Daniel
www.offmagia.com
www.magia.cat

gargots

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.