Tamariz: Una lliçó de màgia magistral.

Tamariz al Carta Blanca de la 2

Dijous passat(15/06/2006) van fer el programa Carta Blanca, on el seu presentador/creador era en Juan Tamariz. El programa Carta Blanca (la 2), cada setmana, dona la oportunitat a un personatge, artista, escriptor…, de fer i presentar un programa de televisió d’autor, personal.

Quina tranquil·litat vaig sentir durant tot el programa!, quina pau!, perquè va ser un programa entretingut, intel·ligent, sensible, divertit, senzill (en el bon sentit, en el sentit de puresa d’estil), educatiu, i bo: bo de excel·lent i bo perquè es notava bondat. El Tamariz és una bona persona, generosa a l’hora de mostrar i de parlar de màgia, i això es nota amb tot el que fa.
Això vaig veure en el programa de dijous. Jo que en sóc un seguidor, fan, admirador, … que, últimament, no tinc gaires mites. Però en Tamariz sí! No em cansaré de dir-ho, és tant fantàstic!!!!
Va haver-hi molts jocs de màgia, tots impecables, meravellosos, il·lusionadors, creadors d’una realitat de fantasia difícil d’explicar aquí, des d’aquesta humil columna escrita.
També va haver-hi convidats, tots amics seus, que van col·laborar i que va entrevistar: Ramón Mairata ,escriptor, poeta, editor de llibres, i mag. En Roberto Giobbi, mag i escriptor de llibres de màgia, va fer jocs molt bonics. I el pianista Paco Mendoza que va posar música de fons al programa, és amic del mag i també va fer màgia.

Segurament tornaré a parlar del programa del mestre, les entrevistes, les petites pinzellades en el lloc precís, les respostes a les preguntes dels espectadors, la màgia feta per una aprenent de maga, el joc final amb els espectadors del plató i de casa!… tot…, un gran programa de televisió, i una gran lliçó de màgia per a tothom, una lliçó explicant que fer màgia no és només fer jocs, que hi ha psicologia, que la màgia és un art que aglutina moltes altres arts. Tornaré a veure el programa i en tornaré a parlar.

Per acabar l’article, us transcric la introducció del programa, se sentia la veu del Tamariz que es definia a si mateix, em va agradar molt:
“Me gusta la música, toda.
Me gusta el arte, la alegría, el amor, el humor, la libertad, y como no, la magia.
No me gusta el odio, ni la palabra odiar, ni el chantaje, ni la violencia.
Me gusta el sol, y mis hijos y las personas.
No me gusta nada el frío ni las gentes frías.
Me gusta lo bien hecho, lo hecho con pasión.
También lo hecho con rigor, aunque me gusta la improvisación creativa y me recreo en ella.
Vivo con la imaginación y la ilusión, aunque también me gusta la razón.
Amo el lenguaje, el milagro absoluto de la palabra.
Así que no me gusta la manipulación tramposa de la verdad por los medios de comunicación de la mentira.
No me gusta el cinismo, ni la soberbia, ni la adoración del dinero, ni los fundamentalismos de todo tipo o el fanatismo.
No simpatizo con reyes, papas ni caciques.
No me gusta el abuso de poder, ni los matones.
Nombres: Bach y Keaton, Picasso y Sabicas, Callas y Frakson, Hitchcock y Espinosa, Magrit y Woody Allen. Y ver a Borges y a Gene Kelly cantando ambos bajo la lluvia.
Finalmente no me gusta nada seguir hablando de lo que no me gusta, así que me callo.
Juan Tamariz”

Fins la setmana que ve.
Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Tamariz: Una lliçó de màgia magistral.

  1. virtual diu:

    Crec que en Tamariz també domina l’art de la hipnosis, ja estava fent zapping i en canviar a la 2 ja no em vaig moure.
    En Tamariz és un gran mestre, tant pels mags com pels que no ho som.
    Em va agradar molt.

  2. Daniel diu:

    La veritat, crec que poca gent és conscient de la gran vàlua d’en Tamariz.

    Gràcies pel comentari, Virtual.

    Daniel

Els comentaris estan tancats.