La Rosa Blanca

Sophie Scholl

Dedicat a tots els que lluiten per la llibertat.

L’altre dia vaig anar a veure la pel•lícula “Sophie Scholl” (aquest vespre nominada a l’oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa, http://www.labutaca.net/55berlinale/sophiescholl.htm), i em vaig sorprendre molt al veure que el règim nazi executava els condemnats mitjançant una guillotina.
I jo que sóc mag i que utilitzo la guillotina irònicament i fent broma, se’m va remoure l’estómac al veure una escena de la pel•lícula on el protagonista és aquest estri d’execució.

La meva guillotina no em fa por (perquè quasi mai falla…), però la de la pel•lícula em va produir una repugnància extrema.
Jo relacionava la guillotina a les èpoques de la revolució francesa, on les seves víctimes eren caps de reis i reines, i com que fa molt d’això, doncs el temps i les circumstàncies històriques ho relativitzen tot.
Però la seva utilització com a eina d’execució en el nazisme, em va fer molta ràbia, aquesta peli mostra uns estudiants universitaris de Munic a favor de la llibertat, i les conseqüències d’estar en contra d’un règim dictatorial.
Aquesta història em va interessar, quan aquest estiu vaig estar a Munic, vaig llegir-ho a la guia de viatge: la història d’un grup de joves que no volia que el seu país tingués aquell destí, s’anomenaven “La Rosa Blanca”, un grup de joves que creia en la llibertat i que va morir per creure en el que defensaven. No cal oblidar-ho, i no em cansaré d’explicar i recordar aquesta història d’ara en endavant. Cal recordar aquestes coses perquè no passin mai més, tot i que el món en el que vivim segueix estant en guerra.

Així doncs, he d’investigar sobre quan es va utilitzar històricament la guillotina, per tenir-ho clar en el futur, quan talli el coll o una mà d’un espectador innocent… em costa fer broma després de recordar les imatges (gents explícites no us penseu, a vegades fa més efecte el que no es veu, el que s’intueix, que no pas allò més evident), del que he explicat en el paràgraf anterior… no sé si seguir escrivint i deixar-ho per un altre dia…
Un altre dia en parlarem, millor, no estic d’humor…

Ja se, la setmana passada vaig dir que parlaria d’un mag, però el dia a dia m’ha fet reflexionar sobre un altre tema, si no hi ha canvis, la setmana que ve parlaré d’un mag de la meva infantesa.

M’acaba d’arribar a les mans un llibre: “Los panfletos de La Rosa Blanca” Edición de Inge Scholl editat per la germana de Sophie, Inge Scholl que parla de la història.
També he trobat les següents pàgines a la xarxa:
http://www.sophieschollmovie.com
http://www.sophiescholl-derfilm.de
http://es.wikipedia.org/wiki/Sophie_Scholl

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La Rosa Blanca

  1. ronals diu:

    Un dia fent fúting per Montjuïc vaig veure com filmaven una escena d’una decapitació amb una guillotina durant la Revolució Francesa. Era per a un anunci d’uns fascicles que donava El País que més tard vaig veure a la tele. Era una escena de broma. Però, ara que ho dius, he pensat que que bèsties som els humans quan ens posem a inventar estris diabòlics per matar, de vegades en nom de vés a saber quins principis elevats…

Els comentaris estan tancats.