Diari d’un mag, Compte enrera: 10…

19/01/2006

Sóc mag i el dia 29 de Gener, a aquestes hores, ja s’haurà acabat l’espectacle crec… i tornaré cap a casa amb les anelles, les cartes, les cordes…

Quan escric aquestes línies ja som dia 20, però com que encara no estic dormint, per mi, ara és dia 19, falta 10 dies per la data.

He acabat d’assajar, tornat a desar els trastos a l’armari, i escric aquest primer capítol d’una sèrie de 10, que dia a dia aniré escrivint, escrivint la història d’una passió, explicant-vos perquè quan era petit, veient un mag per la tele fent el joc de les anelles no dormia a les nits pensant com funcionava, perquè m’obsessiono pensant com levitar, o com desaparèixer…, segurament un psicoanalista trobaria interessant el meu cas…

Reivindico que la màgia no és només per a nens…, respecto aquells mags que fan màgia molt enfocada als nens, però m’agradaria que la gent s’adonés que quan dius que fas màgia no fas només jocs amb mocadorets per a nens… D’altra banda crec que els nens es mereixen un respecte i que agrairien (penso) un tracte més d’adult en el ‘divertimento’ que és aquest art.

Fins aquí el deliri d’avui.

Demà continuo, i sobretot recordeu que el dia 29 de Gener al Llantiol hi ha un espectacle de màgia… on el mag us explicarà els seus secrets. A Categories teniu més informació sobre l’espectacle.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Diari d’un mag, Compte enrera: 10…

  1. entenc de què parles perquè el meu germà també és mag i he hagut de patir la seva dèria. És clar que si tenint en compte que venim d’una família de pallassos… no hi ha mal que per bé no vingui.

Els comentaris estan tancats.