NO us explicaré els secrets (ni els meus ni els dels altres)

No us explicaré els secrets

NO us explicaré els secrets (ni els meus ni els dels altres)

I ara em direu que m’he tornat boig, que escric un títol totalment contrari al “Us explicaré els meus secrets”, lema de l’espectacle… Doncs avui prescindiré de metàfores i diré el que penso respecte als secrets, més aviat respecte a lo imprescindible que és NO dir mai el secret d’un joc de mans.

NO s’ha de dir mai el secret d’un joc de mans.

Des que vaig començar en això de la màgia, sempre hi ha hagut una constant…, la gent vol saber els secrets, i al principi, és dur, perquè als inicis no saps gestionar el privilegi de saber un truc i de no haver-lo de dir, amb el temps aprens, com amb moltes altres coses a la vida, a base de pals…, que no s’ha d’explicar el mètode, el truc, el secret, mai a NINGÚ.
Evidentment que tothom té dret a saber el secret d’un joc, que jo el sàpiga no vol dir que tingui un privilegi especial respecte als altres humans, però també és cert que si tothom sabés tots els secrets de tots els jocs de màgia, ja no tindria sentit fer màgia, i ja podria acabar aquest escrit aquí i dedicar-me al macramé o a fer encaje de bolillos, que sempre m’ha semblat fascinant i incomprensible…

Voler saber un joc perquè sí, per satisfer la curiositat, no té gràcia i és un crim…

Meditant-ho ara, el joc que em va copsar en edat adulta, fa molt temps, el vaig veure en aquell fantàstic programa del Tamariz, que es deia Magia Potagia. Doncs aquell joc, l’he investigat des de llavors, al principi amb ingenuïtat, després amb por, i amb respecte, estudiant-lo, me l’he anat trobant durant la vida, com una constant… i ara l’assajo, cada dia en sé una mica més, i quan el tingui prou assumit, prou après, us el faré en públic… La màgia és això a vegades, hi ha jocs que requereixen molta feina, jocs que requereixen una maduresa que no tenia fa uns anys, tot al seu temps…, hi ha jocs que requereixen tota una vida ?
Segurament hi haurà jocs de mans que faré del tot correctament d’aquí a 10 anys, o jocs que no sabré fer mai… I com més avances més t’adones que en saps menys de tot…
Tot això ho explico perquè vull que us adoneu que un truc, un secret no té valor si no es treballa, ha de costar…, les coses valuoses, a la vida, costen feina, i quan mires el camí recorregut, has d’estar satisfet: reculls el premi. El joc més petit s’ha de tractar amb molt de respecte…, igual que el secret… Respecte pel joc, pel seu creador, pels mags que l’han presentat, que el fan ara, pels que el presentaran en el futur, un joc és una responsabilitat que cal saber administrar…

Respectar els mags del passat, els del present i els del futur

Crec que l’accés als secrets de la màgia ha de ser per la via de l’esforç, el treball o la passió: estimar la màgia. Al principi pot ser degut a la curiositat, la curiositat no és dolenta, però hauria d’evolucionar cap a un gran respecte, un respecte a l’art, un respecte als altres mags, un respecte als nostres avantpassats, als mags del passat que ens han mostrat el camí d’avui.

I que passa si algú vol saber un secret d’un joc? , doncs el meu consell es que es compri una capsa de màgia, o que vagi a una tenda de màgia, que compri un llibre d’iniciació, un joc per començar, que vagi a un taller de màgia…, i comenci a poc a poc a estimar la màgia… i els secrets?, els secrets, QUE NO SÓN LO IMPORTANT, a poc a poc, li seran desvetllats…

Vull oblidar els secrets…

Recordo quan vaig a anar a les trobades màgiques de Vitoria, un mag argentí, en Henry Evans, ens va explicar que va tenir una crisi existencial en un moment donat, ja que per ell la màgia no l’emocionava, sabia els trucs, res era nou per a ell… Va tornar a trobar el camí per una altra via: un mag ha de saber veure la màgia des d’un altre prisma, diferent que la sorpresa de lo desconegut, ha de saber valorar altres coses d’un acte màgic. Per això saber els secrets és tan delicat, perquè és una pèrdua de la innocència…
Sort que em sorprenent molts jocs encara, que no els sé tots… Hi ha cops que miro una actuació d’un mag amb ulls d’espectador, cada cop en sé més… Saber retornar a la innocència per uns instants, aquest és l’autèntic SECRET, la autèntica màgia…, crec que això també és aplicable a les coses de la vida…
Per això, a vegades, penso que estaria bé per uns moments, tornar a la innocència de no saber cap secret… per sentir el mateix que vosaltres, els espectadors…

Veieu com és millor no saber els secrets?

Doncs fins aquí el primer article (molt llarg i reflexiu, sí !!!), la meva primera redacció de després de vacances… que torna a iniciar la temporada del Diari d’un mag Naturalment, espero els vostres comentaris oberts o directament al meu emai: diaridaniel@offmagia.com

Fins la setmana que ve…

Daniel
diaridaniel@offmagia.com
www.offmagia.com

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: NO us explicaré els secrets (ni els meus ni els dels altres)

  1. ciwoc diu:

    Suposo que el meu interés en saber els secrets dels trucs que fan els mags en part prové de la curiositat cientifoide que tinc per ser ‘de ciències’. Però jo no crec que hi hagi tan problema en saber els secrets.
    Es a dir, una cosa és saber els secrets i l’altra es saber-ho fer. Parlo desde el desconeixement i corregeix-me si m’equivoco, però deu haver-hi trucs molt complicats de fer i molt senzills d’explicar i d’altres molt fàcils de fer i igualment facils d’explicar però que tenen un resultat molt bo.
    Suposo que com moltes altres coses, el truc més senzill i el que sorpren mes a l’espectador és el més valorat. M’agradaria saber quina proporció hi ha dels uns i dels altres. Fins a quin punt us fa por que descobrim el secret d’un truc veguem que no costa gaire fer-lo?. I si saber els secrets es tan facil com comprar un llibre (compte, saber com es fan, no vol dir saber-los fer), jo em pregunto, no seria possible, com en el programari, la magia de codi lliure??

  2. daniel diu:

    Estimat amic:

    Em remeto a l’article…
    Màgia és igual a il·lusió…
    Repeteixo: els secrets no son lo important…

Els comentaris estan tancats.